En l’article d’avui analitzarem les diferències entre el cafè d’origen enfront de blend. T’explicarem què són, quines són les seves qualitats i et donarem opcions de preparació.
Per a començar, la principal entre un cafè d’origen i un blend radica en la intenció darrere del seu sabor. A més, la producció del cafè d’origen és molt reduïda. Per part seva, el cafè blend està compost per una mescla de grans que diversifiquen el sabor.
Cafè d’origen
El cafè d’origen prové d’una única regió, finca o cooperativa. El seu sabor reflecteix el terrer, això és, les característiques del sòl, l’altura i el clima d’on es conrea un varietal d’Aràbiga determinat. Sempre sota la cura d’un caficultor molt experimentat.
Per força, les quantitats dels millors entre aquests cafès són molt limitades. Aquesta producció reduïda i la seva el seu alt preu no les fan atractives per a la indústria. Així doncs, el cafè d’origen és ideal per als qui busquen matisos específics i una experiència més singular. A més, és molt probable que no existeixi la possibilitat de repetir aquesta en un any cafeter.
En Cafès El Magnifico Claudia i Salvador Sans caten infinitat de mostres. L’objectiu és trobar aquests perfils únics que tant agraden als cafeters més exigents i curiosos.
Cafè Blend
El blend és una mescla de grans de diferents orígens, creada per a equilibrar sabors, cos i acidesa. Un procés en el qual es busca consistència en el perfil de sabor. I això resulta útil per a cafeteries i marques que volen oferir al seu client un cafè recognoscible en cada tassa.
Café d’origen frente a blend
Si ho comparéssim amb el vi, el cafè d’origen seria com un vi d’una sola vinya, amb les seves particularitats i variacions. Per part seva, el blend seria una mescla de cafè pensada per a aconseguir un equilibri. A més de buscar, com en el cas de Cafés El Magnífico, una identitat pròpia.
També provem molts cafès per a, a cada moment de l’any, tenir els cafès en verd frescos. La intenció és arribar al perfil de sabor sense que es notin els canvis d’orígens o regions. Aquesta és una altra part essencial del nostre ofici.
Per què triar un blend
- Equilibri de sabors. En barrejar cafès de diferents orígens, es poden compensar acideses, dolçors i amargors, aconseguint un sabor més harmoniós i, també, més personal.
- Consistència. A diferència dels cafès d’origen, que poden variar segons la collita, els blends mantenen un perfil estable al llarg del temps. Això resulta ideal per a cafeteries i marques que busquen oferir una experiència uniforme.
- Versatilitat: Es poden dissenyar blends específics per a diferents mètodes de preparació (espresso, filtrat, cold brew), maximitzant el seu rendiment en cadascun.
- Creativitat i personalització: Permeten jugar amb combinacions de grans per a destacar unes certes notes (xocolata, fruita seca, fruits vermells), ajustant-se a diferents paladars.
- Optimizació de costos: En alguns casos, els blends poden combinar cafès d’alta qualitat amb uns altres més accessibles, oferint un bon producte a un preu competitiu.
Cafè d’origen enfront de blend: quin mètode de preparació triar?
Mètodes filtrats (V60, Chemex, AeroPress, Kalita…)
Millor opció: Cafè d’origen
-
Aquests mètodes ressalten els matisos i complexitats del cafè. Un cafè d’origen amb notes fruiteres, florals o àcides s’expressarà millor en filtrats, ja que l’extracció és més lenta i delicada..
-
Especialment recomanats els d’altura i amb processos rentats o honey.
Espresso i begudes amb llet (cappuccino, latte, flat white…)
Millor opció: Blend
-
Un espresso requereix equilibri entre dolçor, acidesa i cos. Els blends dissenyats per a espresso solen combinar cafès amb notes achocolatadas, nous o caramel, aconseguint una tassa més rodona i consistent.
-
Si s’usa cafè d’origen, convenen els més balancejats i amb bon cos, com els de (exemple país?).
Cold brew y mètodes en fred
Millor opció: Blend o cafè d’origen amb notas dolces
- El cold brew suavitza l’acidesa i ressalta dolçor i cos, per la qual cosa blends amb perfil achocolatado funcionen bé.
- També van bé cafès d’origen amb notes dolces i afruitades (Etiòpia natural, Colòmbia, Guatemala).
Premsa francesa i moka italiana
Millor opció: Blend o cafè d’origen amb cos pronunciat
- La premsa francesa destaca la textura i olis del cafè, per la qual cosa blends amb cos i notes a xocolata, fruita seca o espècies funcionen bé.
- En la moka italiana, que extreu amb més intensitat, els blends dissenyats per a espresso també són ideals.
Història de la mescla de cafès
Ara que hem revisat les diferències entre la dupla cafè d’origen enfront de blend, podem situar històricament la mescla de cafès.
Per descomptat, barrejar cafès de diferents orígens és una pràctica molt antiga. Segurament ja ho degueren fer els primers comerciants de cafè poc després de l’arribada dels grans a Europa.
La pràctica més antiga evoca dues dels primers països exportadors ja que el Mocha-Java es feia amb grans procedents de Iemen i de Java. En aquesta última zona, els holandesos havien promocionat el cultiu del cafeto per a competir amb Iemen fins llavors únic productor mundial.
El gran Jules Verne ja parla del cafè en Cinc setmanes amb globus. L’escriptor conta que els aventurers porten entre els seus pertrets cafè de la mescla Mocha, Puerto Rico i caracolillo. Així mateix, Balzac tenia una botiga a París on li preparaven la seva mescla favorita. Després, on 55 grans preparava el seu cafè del qual bevia ingents quantitats cada dia.
A Europa perquè, durant gran part del segle XIX, van ser els comerciants d’aliments d’ultramar els que venien el cafè al detall. Com que es tractava d’un producte escàs i molt car barrejaven per a assegurar-se un subministrament constant als seus clients.
El cafè de la casa, House blend, Kaffe Mischung, Mélanage Maison… no podien faltar en aquestes botigues. A més, en alguns casos acabarien convertint-se a través de l’èxit dels seus cafès en algunes de les marques torradores que han arribat fins als nostres dies. És el cas de la italiana Lavazza, avui una multinacional del sector.
La II Guerra Mundial com a punt d’infléxió
La mescla de cafès a Espanya
A Espanya la paraula barreja no ha tingut l’ampli ús que s’ha donat en els altres països productors per l’ús del torrefacte. Aquest producte s’usava per a indicar el percentatge de torrat natural i torrat torrefacte. Hem acabat amb la paraula anglesa blend molt a la meva pesar.