El nostre mestre torrador Salvador Sans ha exercit de jurat internacional en el prestigiós concurs “Cup of Excellence, Nicaragua 2009” i ha volgut compartir amb nosaltres aquest“diari de viatge” fruit del seu coneixement i de la seva passió pel cafè.
Després d’un etern Barcelona-Madrid-San José- Managua m’esperaven en l’aeroport les meves primeres amfitriones Daura Rivera i Claudia Castelló responsables del projecte que l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament Internacional té a Nicaragua
El diumenge al matí a les 8 ja estàvem en camí cap al Llac Apanás. “Fuleamos” (omplir el dipòsit) la camioneta a Managua i ens dirigim a la província de Jinotega a uns 170 km de la capital. En aquesta província fronterera amb Hondures el cafè es conrea des de 1820 i des de fa un segle és el seu principal recurs d’exportació representant gairebé la meitat de tot el cafè que es produeix a Nicaragua.
Daura i Claudia m’expliquen que el AECID treballa des del 2006 en aquest projecte de millora de la qualitat de vida dels petits caficultores (no més de 5 “pomes”) en els alts de la conca del llac Apanás. A través de les millores de les tècniques de cultiu, recol·lecció, beneficiat, protecció del medi ambient i amb els instruments de mercadeig necessaris esperen que aquests caficultores puguin accedir a mercats més disposats a reconèixer i pagar més per un cafè de millor qualitat en tassa, sostenible i amigable amb la biodiversitat.
Com a bon exemple visitem la finca “L’Estrella”, una petita propietat que dirigeix Donya Flora i el seu marit. Conreen cafè (conrear caturra), frijol, blat de moro, fruiters i alguna cosa de fusters, així com una mica de bestiar (vaques, gallines). Els cafetos són joves ja que tenen una mitjana d’uns 7 anys i es conrees sota ombra de bananer i guaba que protegeixen i fertilitzen el sòl. Finalista en la Tassa de l’Excel·lència en tres ocasions (entre ells un meritori 4t lloc) la seva qualitat de vida ha millorat ostensiblement tal com Donya Flora em va explicar en el porxo de la seva casa.
En Estelí, seu de la Cup of Excellence Nicaragua 2009 em vaig retrobar amb vells amics de molts llocs del món. Ens esperaven moltes tasses i moltíssimes converses sobre la nostra mateixa passió: el cafè.
10è Aniversari de “la Tassa” a Nicaragua i concurs nº 50: tot un honor ser part del jurat internacional
Dilluns, reunió amb el jutge principal Silvio Leite (el Brasil): instruccions i tast de calibratge. En els següents tres dies avaluaríem els 61 cafès finalistes dels 550 que van iniciar les rondes preliminars: aproximadament 748 tasses. Comença la jornada a les 8 del matí amb les cataciones que acaben a les 14 hores. Menjar i sortida per a visitar finques i cooperatives de la zona: cafè, cafè i cafè!
Em va interessar especialment la visita al Centre de Recerca de plantes de cafè que té el CIRAD (Montpeller, França) en Sebaco dins de les instal·lacions d’una Cooperativa. Estan fent estudis d’híbrids del conrear local més utilitzat (caturra) amb un varietal triat de Etiopia per a millorar la qualitat gustativa i la resistència de les plantes. Vam tenir ocasió de catar els fruits d’algunes d’aquestes plantes hibridades i ens van semblar molt prometedors.
El dijous a la tarda teníem lliure així que, amb el col·lega i bon amic Gerard Meauxsoone (Lilla, França), ens escapem a veure la finca Santa Marta que Donya Illiana té a uns quants quilòmetres de Poble Nou. Un lloc bellíssim a l’ombra d’uns farallons espectaculars. Pel camí els efectes del “Mitch” eren encara visibles. La finca va ser comprada pel seu pare que la va dedicar a cafetal preservant una bona part de bosc autòcton: Santa Marta és un vergel de pau i tranquil·litat. Tot el cafè es conrea sota ombra i Donya Illiana, amb gran visió de futur, està implementant nous projectes de sostenibilitat.
El divendres al matí vam tornar a avaluar els deu cafès seleccionats. Els quatre primers eren extraordinaris! A la tarda va tenir lloc la cerimònia de lliurament de premis amb les autoritats locals i l’adreça del Cup of Excellence. Parlaments i felicitacions per als 61 finalistes.
Emoció i nervis entre els caficultores: saben que quedar entre els 10 primers canviarà la vida de les seves famílies ja que els preus en la subhasta en Internet d’aquí a unes setmanes poden aconseguir preus de vertigen. La guanyadora va ser Donya María Amparo Castellano Paguaga de Dipilto, Nova Segòvia.
Vaig ser jurat internacional en el primer Cup of Excellence que es va fer a Managua i he tingut la sort de participar en aquest concurs coincidint amb el 10 aniversari a Nicaragua i el 50è edició d’aquest meravellós projecte que aconsegueix treure a la llum el cafè d’aquests petits productors que s’esforcen a aconseguir un producte excepcional. Abans, la seva única sortida era vendre el seu cafè a intermediaris que el barrejaven amb uns altres per a obtenir la quantitat necessària per a omplir un contenidor (250 sacs de 60 o 70 kg).
Avui, gràcies a aquest concurs, nosaltres podem gaudir d’aquests triats micro lots (d’entre 15 i 25 sacs), i els caficultores reben el seu recompensa per un treball ben fet, amb l’orgull que els seus noms siguin reconeguts pels consumidors que valoren els seus esforços en països molt llunyans. Després de tantes emocions torno a Managua aquesta mateixa nit per a tornar a casa.
Vull agrair a la direcció de “Cup of Excellence” la seva invitació a participar una vegada més en aquest projecte que m’entusiasma; als nostres amfitrions nicaragüencs per la seva hospitalitat, i als meus companys del Jurat Internacional per la seva amistat i pels intensos dies passats en Estelí.