A Cafés El Magnífico, la nostra passió pel cafè d’especialitat també passa per conèixer les varietats que han marcat la seva història. La Typica és una d’elles: un llinatge fonamental de Coffea arabica la trajectòria del qual permet comprendre millor l’evolució del cultiu i la relació entre genètica, origen i qualitat en tassa. Avui parlem del cafè Typica.
Descripció genètica
Typica és un dels llinatges fonamentals de Coffea arabica, juntament amb Bourbon, i una de les varietats amb major influència en la història del cafè conreat. El seu origen se situa en les poblacions de Coffea arabica d’Etiòpia, des d’on el cafè va arribar a Iemen i, posteriorment, es va difondre cap a Àsia, el Carib i Amèrica.
El grup Typica forma part del denominat grup Bourbon-Typica i constitueix la base genètica de nombroses poblacions i varietats de Coffea arabica conreades actualment. La seva importància històrica no es deu únicament a la seva antiguitat, sinó també al paper que va exercir en l’expansió mundial del cultiu del cafè.
Al llarg dels segles XVIII i XIX, Typica es va estendre des de Java i les colònies europees cap al Carib, Amèrica Central i Amèrica del Sud. Durant bona part de la història moderna del cafè, especialment fins a mitjan segle XX, va ser una de les principals varietats conreades a Amèrica.
Typica és reconeguda principalment pel seu potencial de qualitat en tassa. Enfront de varietats seleccionades per la seva productivitat o resistència, presenta un rendiment relativament baix i una elevada susceptibilitat a malalties. No obstant això, pot oferir una tassa neta, dolç, equilibrada i complexa quan es conrea en condicions adequades.
Història i difusió del cafè Typica
La història de Typica està estretament lligada a l’expansió del cafè des de les seves regions d’origen fins als principals territoris productors del món. El seu recorregut permet comprendre bona part de l’evolució històrica de la caficultura.
D’Etiòpia i Iemen a Java i Europa
Encara que l’origen remot de Typica es troba en les poblacions de Coffea arabica d’Etiòpia, el seu desenvolupament com a varietat diferenciada està estretament relacionat amb Iemen i amb la posterior expansió del cafè a través de les rutes comercials europees.
Durant els segles XV i XVI, el cafè va ser portat des d’Etiòpia fins a Iemen, on es van establir les primeres grans tradicions de cultiu i selecció de Coffea arabica. Posteriorment, llavors procedents de Iemen van arribar a l’Índia i, a la fi del segle XVII, van ser traslladades des de la costa de Malabar fins a Batàvia, l’actual Jakarta, a Java.
Les plantes establertes a Java van donar origen a una població que posteriorment seria coneguda com Typica. En 1706, una planta de cafè procedent de Java va ser traslladada a Amsterdam i conreada als jardins botànics de la ciutat. A partir d’aquest material es va produir una nova expansió de la varietat per Europa i les colònies holandeses.
L’expansió de Typica per Amèrica
En 1714, una planta va ser enviada des d’Amsterdam a França. Des dels Països Baixos, el cafè es va introduir posteriorment a la Guaiana Holandesa, actual Surinam, i des d’allí va arribar a Caiena i al nord del Brasil. Paral·lelament, les plantes enviades des de França van arribar a Martinica en 1723, des d’on Typica va continuar la seva expansió pel Carib.
Durant les dècades següents, la varietat va arribar a Jamaica, Santo Domingo i Cuba, i posteriorment es va estendre cap a altres zones productores d’Amèrica Central i Amèrica del Sud. Des de Cuba es va introduir a Costa Rica i El Salvador, mentre que altres moviments de llavors i plantes van contribuir al seu establiment en diferents països de la regió.
Aquesta xarxa d’intercanvis va fer que Typica es convertís en una de les bases genètiques més importants de la caficultura americana. Fins aproximadament la dècada de 1940, una part molt important de les plantacions comercials d’Amèrica Central i del Sud estava constituïda per Typica.
El declivi del seu cultiu i la seva presència actual
La seva baixa productivitat i la seva elevada susceptibilitat a malalties, especialment a la rosegui del cafè, van afavorir posteriorment la seva substitució per varietats més productives i resistents. No obstant això, Typica continua tenint una presència important en països com el Perú, Panamà, República Dominicana i Jamaica. A Jamaica, una de les seves expressions més conegudes està relacionada amb la producció de Jamaica Blue Mountain.
Característiques de la planta de cafè Typica
La varietat Typica presenta una sèrie de trets morfològics que la distingeixen d’altres cultivars de Coffea arabica. El seu port, la disposició de les branques i les característiques de les seves fulles i cireres influeixen tant en el seu aspecte com en les necessitats de maneig del cultiu. Conèixer aquests elements ajuda a entendre millor el seu comportament agronòmic.
Port, branques i arquitectura del cafeto
Typica és una planta de port alt, arquitectura oberta i forma generalment cònica. Presenta una tija principal vertical i branques laterals relativament llargues, amb entrenusos amplis (que faciliten la recol·lecció). A més. té una densitat de ramificació menor que la de moltes cultivars modernes de port compacte.
José Antonio Ramírez de la finca les Playitas en Comayaguas, Hondures, ens comenta que “com les branques són molt llargues quan estan molt carregades es trenquen i cauen a terra. Per a evitar-ho “enganxem” branques de dues cafetos contigus”.
Fulles, cireres i grandària dels grans
Les fulles són generalment grans, el·líptiques i de color verd fosc, amb una superfície brillant i marges lleugerament ondulats. En moltes línies de Typica, les fulles joves presenten tonalitats bronzejades o vermelloses abans d’adquirir el seu color verd definitiu.
Les cireres madures tenen tonalitats grogues, ataronjades o vermelles segons la línia genètica i les condicions de cultiu; solen ser relativament allargades i contenen grans de bona grandària.
Implicacions del port en el cultiu
La planta pot aconseguir diversos metres d’altura si no es controla mitjançant poda. En sistemes comercials sol mantenir-se a una altura que faciliti les labors de maneig i collita.
El seu port elevat té implicacions agronòmiques importants. Requereix una major separació entre plantes que les cultivars compactes de manera que “els cafetos no es donin ombra entre ells i donin una menor producció” ens diu José Antonio.
Rendiment i susceptibilitat a malalties
Una de les principals característiques agronòmiques de Typica és la seva productivitat relativament baixa. En igualtat de condicions, sol produir menys que varietats seleccionades específicament per a maximitzar el rendiment.
Aquesta menor productivitat està acompanyada per una elevada sensibilitat a diferents problemes fitosanitaris. Typica és susceptible a la roya del cafè i a altres malalties i plagues que afecten a Coffea arabica, per la qual cosa el seu cultiu pot requerir una gestió agronòmica més acurada.
És sensible a condicions ambientals extremes.
Per aquestes raons, Typica sol adaptar-se millor a sistemes de cultiu on les condicions climàtiques siguin relativament estables i existeixi un bon maneig de l’ombra, l’aigua, el sòl i la nutrició.
Altitud, clima i condicions de cultiu
Typica es desenvolupa especialment bé en regions tropicals i subtropicals de muntanya. Això sí, l’altitud òptima depèn de la latitud, el clima local i les característiques de cada finca. De manera general, pot trobar-se des d’aproximadament 900 fins a 2000 metres sobre el nivell de la mar, amb elevacions superiors en determinades zones equatorials.
Les temperatures moderades afavoreixen el seu desenvolupament i la qualitat del fruit. Les temperatures excessivament elevades i prolongades poden augmentar l’estrès de la planta i afectar la floració, el desenvolupament del fruit i la qualitat final.
Una precipitació anual aproximada de 1200 a 2000 mm pot proporcionar bones condicions per al seu desenvolupament sempre que estigui raonablement distribuïda al llarg de l’any. Un període sec relativament curt pot contribuir a sincronitzar la floració, mentre que l’excés d’humitat i l’embassada prolongada poden provocar problemes radiculars i augmentar la pressió de malalties.
Sòl
Els millors resultats solen obtenir-se en sòls profunds, fèrtils i ben drenats, amb un bon contingut de matèria orgànica. TambéEls sòls d’origen volcànic poden oferir condicions especialment favorables a causa de la seva estructura, capacitat de retenció de nutrients i activitat biològica.
Els sòls llimosos ben drenats, els sòls profunds d’origen forestal i determinades argiles vermelles estructurades poden ser adequats sempre que permetin una bona penetració de les arrels.
Ombra i maneig agroforestal
Typica pot beneficiar-se de sistemes de cultiu amb ombra moderada, especialment en zones on les temperatures, la radiació solar o el dèficit hídric puguin generar estrès.
Una ombra ben gestionada pot ajudar a moderar la temperatura, reduir l’evapotranspiració, protegir les plantes del vent i afavorir una maduració més gradual de les cireres.
El plàtan és un dels acompanyants més habituals en sistemes de cafè. El seu creixement relativament ràpid permet proporcionar ombra temporal i protecció enfront del vent. A més d’una important quantitat de biomassa que pot incorporar-se al sòl com a matèria orgànica. Finalment, aporta una producció complementària per a la finca.
Qualitat en tassa del cafè Typica
Més enllà de les seves particularitats genètiques i agronòmiques, Typica destaca pel seu potencial per a produir cafès de gran qualitat. La seva expressió sensorial pot variar segons les condicions de cultiu i el tractament posterior a la recol·lecció, la qual cosa dona lloc a perfils diversos.
Per això, per a comprendre el seu interès en el món del cafè d’especialitat, convé detenir-se tant en els seus atributs en tassa com en els factors que els determinen.
Perfil sensorial: dolçor, acidesa i complexitat
La principal raó per la qual Typica continua sent valorada, malgrat les seves limitacions agronòmiques, és el seu potencial de qualitat.
Quan es conrea en condicions adequades i es recol·lecta i processa correctament, pot produir una tassa neta, elegant i equilibrada, caracteritzada per una acidesa definida, dolçor i una estructura delicada.
El seu perfil sensorial pot presentar notes florals, fruiteres, dolces, de cacau o fruita seca. No obstant això, aquestes característiques depenen en gran manera de l’origen, l’altitud, el microclima, l’estat de maduració de la cirera i el procés utilitzat.
La influència de l’origen i del terroir
Una de les particularitats més interessants de Typica és la seva capacitat per a expressar amb claredat les característiques del lloc on es conrea. Per això, més que associar-la a un únic perfil aromàtic, resulta més apropiat considerar-la una varietat amb un elevat potencial d’expressió del terroir.
El resultat final pot variar considerablement entre regions i finques. La genètica proporciona una base, però factors com l’altitud, el sòl, el clima, l’ombra, la nutrició, la selecció de cireres i el processament tenen una influència decisiva sobre la tassa.
Importància actual de la varietat Typica
Typica ocupa un lloc fonamental en la història de Coffea arabica. La seva importància va més enllà de la seva presència actual en les plantacions comercials: representa un dels grans llinatges a partir dels quals es va desenvolupar bona part de la caficultura mundial.
La seva expansió des d’Etiòpia i Iemen cap a Àsia, el Carib i Amèrica Llatina va acompanyar la pròpia expansió internacional del cafè com a producte agrícola i comercial. Moltes poblacions i materials conreats en diferents regions conserven una relació genètica directa o històrica amb Typica.
Actualment, la varietat es manté especialment interessant per a productors orientats a la qualitat, per a la conservació de material genètic tradicional i per a determinats territoris on la seva adaptació històrica i el seu potencial de tassa justifiquen uns rendiments inferiors.
Typica representa, en definitiva, un equilibri particular entre història, genètica i qualitat. És una varietat menys productiva i més vulnerable que molts de les cultivars modernes. No obstant això, la seva arquitectura, la seva adaptació a determinats sistemes de muntanya i, sobretot, la seva capacitat per a produir cafès elegants i expressius expliquen per què continua ocupant un lloc destacat dins de la cultura del cafè d’especialitat.
Conèixer varietats com Typica ens ajuda a entendre millor la diversitat del cafè d’especialitat i tot el que hi ha darrere de cada tassa. En Cafés El Magnífico, aquest coneixement forma part de la nostra manera d’acostar-nos al cafè: amb curiositat pel seu origen, respecte pel treball dels productors i atenció als matisos que fan únic cada cafè.