Els processos del cafè: natural, semi-rentat i rentat

El cafè que bevem són les llavors torrades de les baies que dona el cafeto i per tant aquestes han de ser separades de la resta de la fruita. En l’àmbit del cafè d’especialitat, el benefici fa referència a tots aquests passos que succeeixen des del moment en què es recull la fruita de l’arbre fins que el gra està llest i preparat per al seu enviament. Aquest procés es diu benefici.

Per a entendre el procés de beneficiat primer hem de conèixer la morfologia de la fruita del cafè

El fruit de cafè madur, denominat cafè cirera està compost per la polpa, formada per l’exocarpi (epidemis) i part del mesocarpi; el color de l’epidermis varia de verd a groc i vermell. Embolicat per l’epidermis es troba el mucílag o mesocarpi, constituït per una gruixuda capa de teixit esponjós ric en sucres i pectines i que envolta els dos grans enfrontats per la seva cara plana. En Aràbiga la polpa representa entre el 39% i el 49% del pes de la cirera madura. Els grans o ametlles es troben revestits per una doble membrana: el pergamí i la pel·lícula platejada.
El procés de benefici del cafè consisteix en un conjunt d’operacions per a transformar els fruits del cafè, en cafè pergamí d’alta qualitat física i en tassa, el qual per la seva estabilitat en un ampli rang de condicions ambientals, és l’estat en el qual es comercialitza internament aquest producte a Colòmbia.

El procés de benefici de cafè el realitzen, en la seva majoria, en les instal·lacions que tenen en les seves finques, a les quals denominen beneficiaderos, i on realitzen bàsicament el rebut, despulpat, remoció de mucílag, rentat, diverses classificacions i assecat”. Manual del cafetero colombiano, Tomo III. FNC-Cenicafé 2013

Els processos del cafè | Cafés El Magnífico

Una vegada el cafè cirera és collit s’inicia el seu transport al beneficiadero. La qualitat en tassa del cafè es troba estretament relacionada amb el tipus de matèria primera que es processi en el beneficiadero la qual normalment és molt variable ja que es troben:
  • Fruits en tots els estats de maduració en diferents proporcions.
  • Fruits defectuosos provinents de plantes amb alguna malaltia o amb deficiències nutricionals.
  • Fruits atacats per insectes, com la broca, el mateix que impureses pesades o lleugeres.
D’igual manera, la qualitat de la matèria primera depèn de l’època en què es realitza la collita, doncs a principi i a final de collita, quan els fruits madurs són més escassos, es presenten amb major freqüència fruits indesitjables. Fruits de mala qualitat procedents del camp no poden convertir-se en grans de bona qualitat en el procés de beneficiat.
Una correcta homogeneïtat de la matèria primera en el benefici s’aconseguiria a través d’un procés estricte del control de la recol·lecció. La recollida de cireres de cafè completament madures és fonamental per a la qualitat de qualsevol cafè, independentment del mètode de processament. Encara que només el 15% de les cireres estiguin immadures, apareixerà un sabor agre en la tassa de cafè.
El contingut òptim de sucre en les cireres madures per a la seva recol·lecció oscil·la entre el 15% al 21%. Sense un refractòmetre, cal mesurar-lo pel color i la uniformitat de la cirera en la branca. S’utilitza termes com a ‘sang de toro’, ‘vi negre’ i ‘bordeus’ (en el cas de maduracions de varietals vermells) per a ajudar els agricultors a reconèixer el nivell perfecte de maduresa. En les finques amb una alta exigència dedicades al cafè d’especialitat es recompensa monetàriament als recol·lectors perquè seleccionin només cireres madures.
Com recol·lectar només cireres madures en impossible per a aconseguir la millor qualitat de la matèria primera es realitza una classificació abans de passar al despulpat, això s’aconsegueix a través de la classificació per densitat en aigua, en la qual se separa la majoria dels fruits que no estan madurs o ressecs i impureses lleugeres com a fulles, estelles de fusta, pedres o sorra.
Cada variació en el procés afecta al perfil de sabor final del gra. El benefici del cafè varia molt d’una finca a una altra i d’una regió a una altra. Canvia per la quantitat de temps de magatzematge de la cirera, pel mètode pel qual es despulpa la cirera o per la neteja de l’equipament. També influeixen el tipus i quantitat de temps de fermentació, la qualitat de l’aigua, i la velocitat i la temperatura del procés d’assecat. Aquests són els principals factors que puguin afectar el sabor d’un cafè dins de la mateixa categoria de processament.
Existeixen diverses tècniques per a beneficiar el cafè. Per a comprendre de manera general aquestes variacions és bàsic categoritzar i comprendre els processos del cafè bàsics. Es divideixen en natural, semi-rentat  i rentat
Avui, des d’aquest blog de Cafès El Magnífic, t’explicarem amb detall aquests processos del cafè. Parlarem del Natural o no rentat, del rentant i del semi-rentat.

 

Procés No Rentat (Natural)

El procés natural és la forma original en la qual es va començar a beneficiar els cafès. Les cireres són assecades amb els grans dins, com assecar un raïm en una pansa. Els grans s’assequen amb totes les seves capes intactes, incloent-hi la cirera i el mucílag.

La cirera es recull una vegada madura i és portada a assecar en patis o en llits africans (parihuelas elevades) aproximadament 21 dies. La cirera i el mucílag es componen de sucres i alcohols, que exerceixen un paper important en el perfil de dolçor, acidesa i sabor final del cafè. La llavor (gra de cafè) es troba en un entorn tancat, la qual cosa fomenta la fermentació natural (que a vegades es podreix – si no es cuida) i ajuda a crear el perfil final sabor.

Els grans de cafè es mantenen en repòs dins de les cireres seques abans de ser pelats (descascarado) i preparat per al seu enviament. En aquesta etapa la cirera té la textura del cuir de la fruita. El resultat és un cos pesat i dens, exòtics sabors de baies silvestres i fruita tropical madura que s’han convertit en sinònim de cafès de benefici natural. No obstant això, els perfils de tassa de cafès naturals poden ser inconsistents, per la qual cosa una anàlisi rigorosa en la taula de tast i en laboratori és part important durant el procés de selecció.

El cafè ‘pansa’ es refereix a una altra tècnica per a aconseguir cafès a través del procés natural. En aquest mètode, l’agricultor deixa que la cirera del cafè es maduri i s’assequi en la branca, en lloc de recollir i després assecar la cirera en parihuelas elevades o patis.

La gran majoria dels cafès brasilers utilitzen el benefici natural. Cafès naturals solen tenir una sensació en boca més pesada, nivells de sucres superiors als altres processos i, perfils de sabors exòtics i intensos. Els cafès etíops naturals d’alta qualitat són extraordinaris.

 

Per qué el procés natural conté majors nivells de sucre?

La major forma de sucre que es troba en el cafè és la sacarosa (d’un 5 a un 9%), i el major o menor percentatge que pugui trobar-se en el gra depèn no del mètode de beneficiat sinó, del seu cultiu. No obstant això, en el procés natural els grans contenen una major quantitat de fructosa i de glucosa. Per tant, els nivells de fructosa i de glucosa no augmenten durant el procés de rentat, sinó que ja es troben en la drupa. No obstant això, disminueixen quan l’aigua entra en joc, és a dir, en el procés de rentat els grans estan un major temps submergits en aigua i diversos estudis han demostrat que els sucres es dissolen.
D’altra banda, les llavors durant el procés rentat comencen a germinar. La germinació consumeix els sucres més simples que s’emmagatzemen en la llavor (la fructosa i la glucosa) com també, la germinació en els cafès rentats augmenta la concentració d’uns certs amino-àcids que són els precursors aromàtics més importants en el cafè.

Procés Semi-Rentat (Honey, Pulped Natural y Wet Hulled)

El procés de rentt i el procés de semi-rentat són molt similars en el primer pas – s’elimina la cirera (despulpat), però aquí acaba la similitud. Els cafès semi-rentatd s’assequen amb el mucílag que queda aferrat en la part exterior del pergamí.

La cirera pot ser despulpada amb una despulpadora o amb demucilaginadores mecànics. Els demucilaginadores mecànics poden ser calibrats per a modificar el percentatge de mucílag que es manté pegat als grans. El mucílag, compost de sucres i alcohols naturals, juga un paper crucial en el desenvolupament de la dolçor, acidesa i perfil global de sabor en els grans de cafè.

El pergamí, amb la seva capa de mucílag restant, es porta directament a assecar en el sol (saltant-se el tanc de fermentació i l’etapa de rentat que es produeix en aquest punt en el benefici rentat). L’assecat mecànic no és viable per als grans processats d’aquesta manera ja que el mucílag es pega a les parets de la màquina d’assecat i destrueix l’equipament. En el seu lloc, s’ha d’assecar en patis al sol o en llits d’assecat (bats) amb els grans ben distribuïts en superfícies planes i homogènies. Si alguna part de la superfície d’assecat és desigual, el productor corre el risc de permetre que el mucílag es condensi en una àrea de la bat i creu podridura que danyarà la qualitat del cafè.

 El procés de rentat i el procés de semi-rentat són molt similars en el primer pas – s’elimina la cirera (despulpat), però aquí acaba la similitud. Els cafès semi-rentades s’assequen amb el mucílag que queda aferrat en la part exterior del pergamí.

Cafès que només es fermenten (en tancs d’aigua) durant un període molt curt de temps, massa curt per a eliminar tota la capa de mucílag de l’exterior del pergamí, també són considerats semi-rentades (és el cas de molts cafès d’Indonèsia anomenats Wet Hulled o Giling Basha, una variant d’aquest procés típica de Sumatra).

L’assecat és un procés extremadament delicat del qual cal parar esment constant. Els grans han de remoure’s, en general per rasclet, per a garantir que s’assequin uniformement i evitar la fermentació i la putrefacció. Durant l’etapa d’assecat el mucílag restant s’asseca i es queda pegat al nucli del gra canviant així el perfil final del sabor.

El pergamí té un aspecte lleugerament clapejat, vermell/marró similar al sucre caramel·litzat en l’exterior d’una fruita seca confitada. Els grans de cafè s’emmagatzemen i es deixen descansar envoltat de la capa de pergamí i del mucílag sec fins que estigui llest per al seu enviament. El pergamí només és remogut (per un morter) abans de ser exportat.

Depenent de la quantitat de mucílag que queda pegat al pergamí a l’hora d’assecar els grans se’ls nomena: White honey, Yellow honey, Xarxa honey, Black honey i Gold honey.

Quan processat adequadament, cafès semi-rentades tenen una dolçor intensa, cos dens i una acidesa arrodonida.

 

Procés Rentat

Abans de ser despulpat (si el benefici és rigorós), el cafè passa per un procés de separació inicial per densitat a través de flotació en canals d’aigua (rondo). Això és ideal, ja que les cireres més denses (màxima qualitat) s’enfonsen i són enviades a través de canals fins al tanc de fermentació. Les menys denses (de menor qualitat – normalment inmaturos) suren i es processen per separat.

El despulpat del cafè és la primera etapa del benefici humit en la qual el fruit passa per una transformació, atès que es deixen lliures de polpa o pela, les dues llavors que normalment es troben dins. Aquesta labor la realitzen eficientment les màquines despulpadores les quals apliquen esforços tallants i de compressió als fruits perquè la polpa s’esquinci i surtin lliurement els dos grans, gràcies també a l’acció lubrificant del mucílag que la recobreix.

El mucílag és una pel·lícula gelatinosa constitutiva del fruit que queda exposada quan aquest és despulpat, la qual està fortament adherida a l’endocarpi o pergamí i es caracteritza per tenir una forta capacitat de retenció d’aigua a causa de la seva composició, per la qual cosa el seu contingut d’humitat pot ser molt variable d’acord amb les condicions climàtiques que prevalguin durant la recol·lecció.

És necessari perquè retirar el mucílag ja que aquesta pel·lícula gelatinosa crea una barrera natural al flux d’humitat fins a l’exterior del gra durant l’assecat, obtenint un temps d’assecat molt prolongat i deterioració de la qualitat del mateix punt en físic com en tassa. També és necessari llevar-ho atès que en remoure aquesta capa es disminueix considerablement la càrrega microbiana present en el gra.

Los procesos del café | Cafés El Magnífico

 

Una vegada degradat el mucílag per fermentació natural o per l’addició d’enzims, es procedeix amb el rentat, el qual té com a finalitat principal remoure definitivament el mucílag dels grans amb la finalitat d’evitar l’aparició de sabors defectuosos. El mucílag, compost de sucres naturals i alcohols, juga un paper crucial en el desenvolupament de la dolçor, l’acidesa i en el perfil global de sabor dels grans de cafè. És important en el procés de rentat que TOT el mucílag sigui eliminat del gra deixant només el sabor que es va desenvolupar en l’estructura cel·lular del gra abans del benefici. En el procés de rentat, el mucílag s’elimina ja sigui amb fermentació o mecànicament.

Els cafès rentat d’alta qualitat gaudeixen de gran transparència, bon cos, són sucosos i d’un   perfil de sabor complex tot ressaltat per una sensació dolça equilibrada amb una acidesa refrescant.
Una vegada acabada aquestes operacions el gra encara amb una alta activitat de l’aigua en el seu interior passa al procés d’assecat per a estabilitzar-lo al 10- 12% d’humitat. Un altre procés delicat i del qual parlarem en pròxims escrits.

Com heu llegit el beneficiat és una de les transformacions més importants que el treball i el coneixement de l’home aporta al perfil gustatiu del cafè. El beneficiat és un procés altament delicat, a vegades artesanal, que amb ajuda de la ciència permetrà al caficultor experimentat aportar el seu estil ressaltant alhora la qualitat del gra que la naturalesa i el varietal sembrat en el seu cafetal li donen per a obtenir així un cafè d’especialitat d’alta qualitat.

En la web i els paquets de cafè de Cafés El Magnífico trobessis sempre el tipus de beneficiat utilitzat pel caficultor/a o la cooperativa part essencial de la traçabilitat del cafè.