Guatemala Hierba Buena | Natural
La Finca
Aquesta finca d’1 a 3 hectàrees està regentada per Maritza Roque al costat del seu fill Josué. Mitjançant Als països productors la cadena de valor moltes vegades està plena de barreres i intermediaris que dificulten la garantia del bon salari per al productor. En adonar-se d’això van decidir obrir el projecte Chica Bean on compren en pergamí a dones productores i gestionen un laboratori de torrat i tast.
El seu objectiu és ser transparent en les seves interaccions, brindar oportunitats laborals i organitzar cursos de capacitació tècnica i professional. En Chica Bean han simplificat la cadena de valor comprant el cafè en pergamí directament a les dones productores i d’allí, ho transporten a les seves torradores/laboratori a Saint Lucia Milpas on s’encarreguen de la resta del processament.
Per què només dones?
El paper de la dona en el cafè és innegable, ja que s’estima que el 70% de la força laboral està composta per elles. Si bé la influència femenina en el cafè és enormement i generalment reben una remuneració molt baixa. Només el 17% de les produccions tenen una dona com a propietària o gerent, la qual cosa representa una marcada disparitat en el lideratge. Part d’això es deu al fet que l’accés a préstecs, tecnologia i educació és notòriament difícil per a les dones als països productors de cafè, també a Guatemala.
Benefici
Les cireres es cullen al punt òptim de maduració i es posen a assecar en parihuelas elevades durant 30 dies.
Una vegada passats aquests 30 dies les cireres queden com un raïm-passa i s’emmagatzemen en sacs de jute perquè el gra acabi d’absorbir les característiques gustatives que trobarem en la tassa final.
Passat el període d’emmagatzematge, s’emporten a la trilladora per a treure la pell, el pergamí i imperfeccions que pugui haver-hi.
Origen
Mentre el cafè arribava a Guatemala a finals del segle XVIII, com passa amb gran part de les colònies d’Amèrica Central i del Sud, el seu cultiu va començar a guanyar força en la dècada de 1860, amb l’arribada d’immigrants europeus encoratjats pel govern guatemalenc a establir plantacions.
Les llavors i els esqueixos de cafè es van distribuir com un estímul, ja que la principal collita d’exportació del país (indi) havia fracassat recentment, deixant a la població alguna cosa desesperada per trobar un reemplaçament agrícola. A fins del segle XIX, Guatemala exportava més de 140 tones de cafè a l’any. Fins al 2011, es trobava entre els cinc majors productors de cafè del món, encara que en els últims anys ha estat superat per Hondures.
Un gran percentatge de la població de Guatemala, i per tant també el sector cafeter, s’identifica amb un dels més de 20 grups indígenes reconeguts oficialment i la majoria dels agricultors són petits caficultors que treballen independentment entre si, o formalment afiliats a associacions cooperatives.
L’any 1960, els cafetalers van desenvolupar el seu propi sindicat, que des de llavors s’ha convertit en l’institut nacional de cafè Anacafé (Associació Nacional del Cafè), un centre d’investigació, agent de màrqueting i organització financera que ofereix préstecs i ofereix suport als productors de les diferents regions.
El cafè de Ceiba prové de la reconeguda regió de Huehuetenango que és famosa per les seves muntanyes en cascada, la seva exuberant vegetació, les seves altes altituds, boscos densos i, per descomptat, la qualitat i diversitat dels seus cafès.
Gràcies als vents secs i calorosos que bufen a les muntanyes de la plana de Tehuantepec, Mèxic, la regió està protegida de les gelades, cosa que permet que les terres altes de Huehuetenango siguin conreades fins a 2.000 metres.
L’extrema llunyania d’Huehuetenango pràcticament requereix que tots els productors beneficiïn el seu propi cafè. Afortunadament, la regió té un nombre gairebé infinit de rius i rierols, de manera que un molí es pot posar en gairebé qualsevol lloc.
16,75 € – 67 €
Enviament gratuït a partir de 40 € de compra