Indonesia Kerinci
La Cooperitiva
Als peus de la muntanya més alta d’Àsia Oriental, Kerinci, es troba el subdistricte de Gunung Tujuh. Vivint i treballant en aquest altiplà estan els 250 membres de la cooperativa Koerintji Barokah Bersama, dirigida pel seu gerent: Tryiono.
Tryiono supervisa les activitats en i al voltant de nou estacions UPH que són propietat de la cooperativa. Una UPH funciona com una petita estació de rentada. El resultat de tot aquest procés és que els membres de la cooperativa tenen un comprador fix per a les seves cireres, i el guany de la cooperativa al final de l’any s’inverteix en infraestructura per a millorar la qualitat o es comparteix amb els productors. Els agricultors també reben suport tècnic i plàntules per a arbres d’ombra en i al voltant de la finca. Per a agilitar l’operació, hi ha un caficultor que brinda assistència tècnica per a assegurar-se que els procediments d’operació estàndard s’apliquin mentre es processa en les diferents estacions. Cada UPH està situada a una àrea diferent i rep cireres de diferents grups d’agricultors.
A més de produir i processar cafè en GunungTujuh, la cooperativa Koerintji BarokahBersama també torra el seu propi cafè. Amb la creació de la cooperativa fa només un any i mig, les seves inversions demostren compromís i esforç per a desenvolupar la seva línia de cafès especials.
Benefici | Giling Basah
El beneficiat a Indonèsia, i més concretament a les illes de Sumatra i Sulawesi és únic i molt arrelat en la cultura local. Aquesta, diguem-ne variació, confereix als cafès d’aquestes illes un caràcter distintiu pel qual són mundialment coneguts. Un procés arriscat pel potencial de generar aromes defectuosos de terra humida o floridura, però que en els millors lots ofereix perfils únics, amb gran densitat, poca acidesa i aromes que no es troben en altres mètodes.
Després de la collita, les cireres són despolpades manualment i els grans carregats amb el seu mucílag encara molt humits són fermentats durant una nit (10 a 12 h) en bosses de plàstic o cistelles de vímet i posteriorment rentats a mà amb aigua neta. A continuació es posen a assecar fins a aconseguir nivells d’humitat de 30% a 40% i aquí hi ha la variació, en aquest punt se li retira el pergamí i es passa a assecar els grans al sol fins que finalment arribin entre el 12% – 13% de contingut d’humitat. Per als millors lots els grans són classificats per grandària i pes a més de passar per una selecció manual.
Els seus grans tenen un color verd-blavós fosc bonic que s’assembla al jade.
Les cireres són collides a mà, procedeixen de lots que han passat per una, dues o fins a tres classificacions. Ja que són processats en sec i sovint es deixen assecar sobre la terra en petits pobles, la classificació del cafè és essencial per treure els pals i pedres que els grans inevitablement adquireixen, encara que la classificació triple no millora necessàriament la qualitat de la tassa si el benefici no s’ha executat correctament.
Origen
Sumatra és una gran illa situada a l’extrem occidental d’Indonèsia, entre l’Oceà Índic i l’Estret de Malacca. És la 6a illa més gran del món i l’illa més gran que es troba enterament a Indonèsia (Nova Guinea i Borneo comparteixen fronteres amb altres països). L’Equador travessa Sumatra al seu centre, de manera que el clima de l’illa és tropical, molt calorós i extremadament humit.
La geografia és intensa i dramàtica. Les muntanyes del Barisan creuen l’illa des de nord-oest fins a sud-est, recorrent aprox. 1.600 km i arriben a un punt d’alçada màxima de 3.800 m a la Muntanya Kerinci. El paisatge fa poc temps enrere va estar dominat per frondosos boscos tropicals, però en els últims 35 anys Sumatra ha perdut gairebé el 50% del seu bosc natiu, això ha provocat que part de la seva fauna autòctona estigui en perill d’extinció.
Aceh és una província d’Indonèsia. Està localitzada en l’extrem nord de Sumatra i la seva capital és Banda Aceh. La població té el més alt nombre de musulmans de tota Indonèsia. Hi ha 10 grups ètnics indígenes vivint a la regió d’Aceh. Un d’aquests grups són els Gayoneses, els que viuen a les terres més altes de la regió. Aquesta tribu té avui una població aprox. de 330.000 persones.
Els holandesos van portar plàntules de cafè (C. arabica) a Java cap a 1700. Aquesta espècie es va propagar ràpidament i va ser l’única que es va conrear en illes de l’arxipèlag durant 2 segles. El cafè va arribar a les terres altes del nord de Sumatra a 1888 conreant prop del llac Toba i, posteriorment, a prop del llac Tawar (Gayo).
Els holandesos van tornar a ocupar violentament l’àrea entre el 1904 i 1942. Va ser durant aquest període que els Gayoneses van desenvolupar una economia basada en el cultiu comercial de vegetals i cafè. Avui hi ha un gran nombre de petits caficultors a la zona de Gayo, les finques tenen una mida mitjana de mitja hectàrea, per aquest motiu han d’agrupar-se i organitzar-se en cooperatives.
13 € – 52 €
Enviament gratuït a partir de 40 € de compra