Cup of Excellence Colòmbia 2010. Dissabte passat 4 de setembre, un Fokker de Avianca em va traslladar des de Bogotà a Sant Joan de Pastura o Pastura (capital del departament de Nariño) per a participar en la vuitena edició de la Tassa de l’Excel·lència de Colòmbia. Pastura és una ciutat antiga, amb bonics edificis d’estil colonial, esquitxada d’esglésies. Deu el seu nom als seus primers pobladors, les índies Pastures, que habitaven la vall de Atriz, on s’assenteixi la ciutat, abans de l’arribada dels espanyols. Avui té una població de 400.000 persones.
Els pastusos són gent amable, hospitalària i molt devota de Déu i de la Mare Terra
Em trobo en el sud-oest de Colòmbia, en la serralada dels Andes i una presència ho domina tot: l’imponent volcà Galeres, que va fer explotar fa a penes una setmana. Pastura està a 2.527 d’altitud, crec que serà la primera vegada que per a visitar els cafetales hauré de descendir en comptes d’ascendir.
Com el concurs no comença fins al dilluns, aprofito el diumenge per a visitar al costat de l’enginyer agrònom de la Federación Nacional de Cafeteros de Colombia, Cristian Castillo, alguna dels corriols cafeters de la zona. Així, molt aviat, prenem la carretera Circumval·lar en direcció a la cara oriental del volcà. Amb les seves notòries camises grogues amb el logo, els agrònoms de la Federació, o extensionistas com els anomenen aquí, són molt benvolguts pels pagesos que troben en ells consell i ajuda en qualsevol labor agrícola no sols relativa al cafè.
En tan bona companyia i després d’un copiós desdejuni a base d’ous en casserola (ous ferrats), pa tajado (llesques de pa) i suc de lulo (fruita tropical àcida), sortim disposats a passar una jornada d’estudi cafeter.
Pel camí Cristian em va comptant algunes de les particularitats dels cafès de Nariño. Aquesta denominació d’origen es divideix en dues zones ben diferenciades: la serralada occidental i la centro oriental que és cap a la qual ens dirigim (Per cert, els cafès dels d’aquesta zona acabaran ocupant els primers llocs del concurs). Entre ambdues sumen unes 32.500 hectàrees en cultiu de cafè, repartides en 32 corregiments. Aquesta és una terra de minifundistes, amb una mitjana de 0,7 hectàrees per caficultor.
Els cultius se situen entre els 1.500 i els 2.100m d’altitud i la majoria tenen ombra, certificacions de sostenibilitat i en ells s’aprecia un gran respecte i amor per la naturalesa.
Don Moisés calcula que perdrà entre un 50 i un 60% de la seva producció en la pròxima collita; un veritable drama per a aquests pagesos.
I continuo admirant-me d’aquests caficultores que es “despengen” en vessants amb desnivells entre el 60 i el 70% amb la seva cistella (cocos per a recol·lectar cafè) en la qual acaben recol·lectant 10 Kg de cafè cirera.
És un treball duríssim, gairebé impossible que permet que ens delectem amb un dels cafès amb més personalitat en tassa.
En posar-se el sol, la temperatura baixa sobtadament i fa fred. De tornada a l’hotel, s’agraeix un “sancocho” (brou amb verdures, iuca, pollastre i llegums) calent.
El dilluns comença aquesta edició de “La Taza” i el primer és fer les presentacions entre l’equip de tastadors internacional i l’equip colombià. Em retrobo amb vells amics com Erwin Mierisch (expert tastador i caficultor, propietari de la finca San José a Nicaragua), que és el jutge líder d’aquesta edició del concurs, i entro en contacte amb altres tastadors amb els quals no havia coincidit abans.
El primer dia és de calibratge i teoria. Erwin ens explica que el treball va començar quatre setmanes abans de la nostra arribada amb la recepció de 875 mostres (lots) de caficultores dels departaments cafeters de Colòmbia, principalment als quals estan en aquest període de collita (Antioquia, Cauca, Cundinamarca, Tolida, Nariño, Nord de Santander, Quindío, Risaralda, Tolima i Vall).
Els dotze jutges nacionals de la Cup of Excellence Colòmbia 2010 han fet un grandíssim treball i ens han deixat els 51 cafès amb valoracions superiors a 84 punts.
En Colòmbia es donen dos cicles de creixement del cafè amb una diferència de sis mesos per les diferències climàtiques entre el nord i el sud del país i en conseqüencia hi ha dues temporades de collita
El dimarts comença pròpiament el concurs i durant els tres dies següents avaluarem 51 finalistes
Em complau confirmar que la meva valoració personal coincideix amb el veredicte del jurat i els meus cafès preferits es fan amb la distinció “Presidential Awards”
- Jose Antonio Gualguan. Nariño (Buesaco)
- María Carmen Herrera. Nariño (Samaniego)
- Ligia Díaz. Nariño (El Tambo)
- Lucas Germán Melo. Nariño (Consacá)
El dissabte tornada a casa no sense abans agrair a l’organització de Cup of Excellence (especialment a Susie i a Grant) i a la Federació de Cafeters de Colòmbia per fer possible aquest concurs; al “sensei” César Herrera i a Fernando per l’excel·lent organització de la sala de tast; a les “aguateras” per la seva prefecta coordinació, a Chuco i a Pablo per l’impecable treball en el torrat de tantíssimes mostres; a Arinson i al personal del “backroom” per moldre i preparar i netejar les tasses per a tots nosaltres; a Llum i als auditors pel treball amb les puntuacions; als meus companys tastadors per la seva professionalitat, amistat i xerrades cafeteres impagables i, sobretot, a Madlyn per cuidar de tots nosaltres i fer que tot fos perfecte. També vull agrair a Llum i a Cristian la lectura de l’esborrany d’aquesta ressenya i les seves oportunes i interessants aportacions.