Guatemala La Mora
La Finca
Eduardo Pablo Lorenzo és el primer a la seva família en correa cafè. Té una petita finca situada a Sant Antoni Huista, Huehuetenango. Abans de començar amb el cultiu de cafè, fa 15 anys, es va mudar als EUA per a treballar i guanyar els suficients diners que li permetés comprar-se un terreny. En tornar, va poder complir aquest somni i any rere any va expandint les hectàrees de la finca.
Totes les persones que treballen a la finca són locals pel fet que, Eduardo i la seva família creuen que el millor és treballar en comunitat i cuidar-se entre tots.
Tant Eduardo com la seva família parlen el dialecte local indígena Mam, d’origen Maia.
Benefici
Abans de l’època de collita, Eduardo s’assegura que els patis i tancs de fermentació estiguin ben nets per a no contaminar els cafès durant l’època de collita. Eduardo és molt meticulós i també avalua l’estat de la finca, els arbres i l’estació de rentat quan s’acaba la collita.
El procés d’aquest cafè és rentat. Les cireres són recollides al punt òptim de maduració i per a això, Eduardo és molt acurat formant als recol·lectors perquè aprenguin quin és el moment òptim per a recollir les cireres. Després del despolpat, els grans s’emporten als tancs de fermentació durant 36 hores. Una vegada, passat aquest temps se’ls passa aigua neta i es tornen a deixar en remull durant 12 hores perquè la capa de mucílag quedi totalment enlairada del gra. Per a finalitzar, es posa el cafè a assecar en patis durant 6 dies.
Una vegada el gra arriba a un 11% d’humitat se separa per lots i es deixa reposar fins al seu enviament a les trilladores.
Origen
Mentre el cafè arribava a Guatemala a finals del segle XVIII, com passa amb gran part de les colònies d’Amèrica Central i del Sud, el seu cultiu va començar a guanyar força en la dècada de 1860, amb l’arribada d’immigrants europeus encoratjats pel govern guatemalenc a establir plantacions.
Les llavors i els esqueixos de cafè es van distribuir com un estímul, ja que la principal collita d’exportació del país (indi) havia fracassat recentment, deixant a la població alguna cosa desesperada per trobar un reemplaçament agrícola. A fins del segle XIX, Guatemala exportava més de 140 tones de cafè a l’any. Fins al 2011, es trobava entre els cinc majors productors de cafè del món, encara que en els últims anys ha estat superat per Hondures.
Un gran percentatge de la població de Guatemala, i per tant també el sector cafeter, s’identifica amb un dels més de 20 grups indígenes reconeguts oficialment i la majoria dels agricultors són petits caficultors que treballen independentment entre si, o formalment afiliats a associacions cooperatives.
L’any 1960, els cafetalers van desenvolupar el seu propi sindicat, que des de llavors s’ha convertit en l’institut nacional de cafè Anacafé (Asosiación Nacional del Cafè), un centre d’investigació, agent de màrqueting i organització financera que ofereix préstecs i ofereix suport als productors de les diferents regions.
El cafè de Ceiba prové de la reconeguda regió de Huehuetenango que és famosa per les seves muntanyes en cascada, la seva exuberant vegetació, les seves altes altituds, boscos densos i, per descomptat, la qualitat i diversitat dels seus cafès.
Gràcies als vents secs i calorosos que bufen a les muntanyes de la plana de Tehuantepec, Mèxic, la regió està protegida de les gelades, permetent que les terres altes de Huehuetenango siguin conreades fins a 2.000 metres.
L’extrema llunyania d’Huehuetenango pràcticament requereix que tots els productors beneficiïn el seu propi cafè. Afortunadament, la regió té un nombre gairebé infinit de rius i rierols, de manera que un molí es pot posar en gairebé qualsevol lloc.
12,50 € – 50 €
Envío gratuito a partir de 40€ de compra. (Península y Baleares)