Panamá Hartmann
Hartmann
En el món del cafè, Hartmann és un cognom reconegut per la seva visió, el seu mètode i la qualitat dels seus cafès, i és una de les famílies pioneres en la producció de cafès d’especialitat a Panamà.
Vam arribar a Finca Hartmann a mig matí. Ens feia molta il·lusió, ja que havíem gaudit de molt bons cafès d’aquesta finca en diverses collites a Cafès El Magnífico. Des del primer moment, ens vam trobar amb una acollida molt propera: bona part de la família Hartmann era allà, incloent-hi el senyor Allan Hartmann, la seva esposa, les seves filles i les seves nebodes. Va ser una visita que ens va permetre conèixer de prop no només els seus cafès, sinó també les persones i la història familiar que hi ha darrere de la finca.
Vam començar amb els tastos i, al llarg de la jornada, vam passar per cinc taules amb dotze cafès cadascuna: al voltant de seixanta mostres. Va ser una oportunitat fantàstica per tastar una gran varietat de cafès, comentar-los i compartir impressions amb la família.
Un dels moments més especials va arribar després de dinar, quan vam sortir a recórrer la finca. Ens van ensenyar diferents zones mentre ens explicaven la història de la finca, la trajectòria de la família i la feina que hi duen a terme.
Durant el recorregut també ens van parlar de la fauna autòctona (per cert, es pot visitar la col·lecció entomològica del senyor Ratibor Hartmann Sr. en una de les oficines, que conté taràntules gegants, escorpins, diverses serps, escarabats daurats i fins i tot un dels escarabats més grans del món, l’escarabat Hèrcules de les Antilles) i de l’entorn natural, així com de la manera com treballen tenint en compte la natura que els envolta. Va ser una part molt interessant de la visita, perquè ens va ajudar a entendre que a Hartmann hi ha molt més que el procés de producció: hi ha una manera de treballar estretament vinculada al paisatge.
En acabar el recorregut, vam tornar a una zona propera a la casa familiar per tastar alguns cafès més. Aquesta segona sessió ens va permetre centrar-nos en altres mostres i continuar intercanviant impressions.
Maneig agronòmic i renovació dels cafetars
Durant el recorregut també vam poder conèixer amb detall com gestionen el cafetar. Ens van explicar que estan reorganitzant les parcel·les i que preveuen mantenir al voltant de dues hectàrees de Maragogipe, a més d’unes sis hectàrees de Chicho Gallos. En aquesta última zona estan provant una nova tècnica de poda per avaluar-ne els resultats abans de decidir com aplicar-la a més gran escala.
Així, estan posant en pràctica un maneig més exhaustiu, acurat i, en bona part, biològic. La idea que ens van transmetre és que plantar un cafè no n’hi ha prou: necessita atenció, seguiment i unes condicions adequades per desenvolupar-se correctament. Amb les podes de rejoveniment estan aconseguint obtenir la primera collita ja al segon any. És un canvi significatiu que reflecteix la importància de combinar la renovació dels cafetars amb una gestió constant, orientada a preservar la salut de les plantes.
Finca Hartmann ens va deixar una impressió inesborrable per l’experiència tan completa que ens va oferir, tant a nivell humà com pels seus cafès i pel recorregut per l’entorn natural bellíssim i el cafetar. Va ser una jornada molt propera i enriquidora, sobretot per l’oportunitat de compartir temps amb l’hospitalària, treballadora i encantadora família Hartmann. Ens hem promès tornar-hi.
De Hartmann hem seleccionat un dels varietals tradicionals de la finca, un Catuaí, del qual torraren 60 quilos. El benefici escollit és el de procés natural, que comença als llits de dessecació elevats després de la recol·lecció dels fruits madurs. Els Hartmann tenen molta cura que ni una sola gota d’aigua toqui les cireres des que arriben del camp fins que es col·loquen als llits de dessecació, ja que l’aigua faria que el mucílag se separés de la pell i dels grans, i això impediria que els seus sucres es transferissin als grans tan bé com si s’haguessin mantingut secs.
Depenent de les condicions climàtiques, les cireres s’assecaran a l’aire lliure durant entre 12 i 17 dies, fins a assolir un 14 % d’humitat. En aquest moment, es traslladaran a assecadores mecàniques per arribar a un nivell d’humitat de l’11-11,5 %.
Esperem que en gaudiu la textura cremosa, la nitidesa que permet apreciar el varietal, l’aroma afruitat i complex —préssec, pruna i móres— i aquella dolça sensació avainillada que us quedarà en el record.
Per conèixer millor la història, la família i la finca:
La història cafetera de la família es remunta a Alois Strasil Hartmann, nascut el 1891 a la regió de Moràvia, que aleshores formava part de l’Imperi austrohongarès. Alois va arribar a Panamà el 1910 a la recerca d’aventures i noves oportunitats. Anys més tard, va acabar tenint dues finques, una part de les quals estava plantada amb cafè.
Per establir-hi plantacions de cafè, va comprar 500 hectàrees al govern panameny i en va donar 100, cobertes de bosc verge, a un dels seus fills, Ratibor Hartmann, que treballava amb l’exèrcit nord-americà a la ciutat de Panamà. Ratibor va convertir aquestes terres en la finca cafetera Finca Hartmann. El 1966 es va casar amb Dinorah Sandí, de Costa Rica. Junts van criar cinc fills: Ratibor Jr., Allan, Alexander, Aliss i Kelly.
Avui dia, Finca Hartmann és una empresa familiar: cada membre de la família participa apassionadament en la gestió i assumeix una funció diferent en el desenvolupament, la producció i el turisme de la finca. Per a ells, el cafè és una manera de viure, la seva cultura i la seva família: molta feina, però també molt d’amor.
Finca Hartmann és l’únic projecte compartit de tota la família. Des del complex familiar, que inclou habitatges, oficines, una planta de benefici i algunes cabanes per als hostes, i a mesura que s’enfila per la muntanya, també cultiven cafè a Santa Clara, Finca Momoto (d’Aliss), Campamento, Chicho Gallo (anomenada així en honor de Ratibor Sr., el sobrenom del qual era «Chicho»), Ojo de Agua, Enders, Rocky Mountain (d’Allan), Manantial i Finca Guarumo (d’Allan i Ratibor Jr.). A més, Tessie i Ratibor Hartmann són propietaris de Mi Finquita, situada en una altra zona de la regió.
«Des del principi, des que els meus pares van començar amb aquesta finca, han treballat la terra amb molt d’amor i respecte. Nosaltres seguim les seves passes: estimem aquesta finca, ens encanta el que fem, malgrat les dificultats que es poden trobar al mercat, i tenim la intenció de transmetre aquesta passió als nostres fills», explica Aliss Hartmann.
Hartmann està formada, doncs, per diverses finques petites i parcel·les que sumen un total de 80 hectàrees, totes situades entre els 1.300 i els 2.000 metres sobre el nivell del mar. A més, disposa de gairebé 100 hectàrees de reserves forestals, una part de les quals es troba dins del Parc Nacional de La Amistad, refugi d’innombrables espècies animals, entre les quals hi ha més de 280 espècies d’ocells. L’Institut d’Investigació Tropical Smithsonian hi ha dut a terme estudis durant diversos anys i s’han publicat nombrosos treballs científics sobre la finca.
La ubicació i l’entorn de la finca presenten unes condicions molt exigents, amb temperatures baixes durant la nit, molt de vent i pluges procedents de l’Atlàntic que travessen les muntanyes que divideixen Panamà. Aquest entorn natural contribueix a afegir capes de sabor als seus cafès.
La finca s’ha fet famosa arreu del món pel seu compromís amb la preservació de l’ecosistema. Els cafetos creixen sota l’ombra protectora dels arbres autòctons de la selva tropical. Els Hartmann procuren no talar arbres i sempre que replanten ho fan amb espècies autòctones i bananers, per mantenir el cicle natural i preservar la salut del sòl i de la fauna. Ho fan amb un doble objectiu: conservar el seu estimat terroir per a les generacions futures i mantenir, a llarg termini, un cicle de qualitat en la producció de cafè.
La gran quantitat de fullaraca que generen aquests arbres es transforma en humus, que enriqueix i fertilitza el sòl.
Fa dècades que a Finca Hartmann no s’utilitzen pesticides. L’objectiu, com dèiem, és cultivar cafè d’alta qualitat de manera sostenible i respectuosa amb la selva tropical. Tota la selecció dels fruits abans del benefici es fa manualment, i les cireres que no compleixen els criteris de qualitat s’utilitzen com a fertilitzant orgànic. La plantació disposa d’aigua natural abundant i el cultiu en plena selva plujosa minimitza l’impacte ambiental.
«El meu pare sempre va vincular la producció de cafè amb la conservació del medi ambient» explica Ratibor Hartmann.
Cada any, unes 200 famílies de l’ètnia indígena Ngöbe tornen a Hartmann per treballar durant la temporada de recol·lecció, també perquè comparteixen la seva filosofia: treballar en harmonia amb la natura i conrear la terra sense destruir-la.
Panamà és un país relativament pròsper dins de l’Amèrica Llatina, amb el salari mínim més alt de la regió. La família Hartmann valora que els seus treballadors disposin d’uns ingressos dignes, així com d’un bon entorn i unes condicions d’allotjament adequades. De fet, són autèntics dissenyadors de cafè, també pel que fa a les condicions dels seus treballadors. La finca ocupa habitualment unes 35 persones.
A més de les varietats autòctones panamenyes, la família Hartmann, pionera també en l’experimentació, treballa amb noves varietats que fins fa poc no es conreaven a Panamà, com ara Wush Wush, Chicho Gallo, SL28 o Borbó rosat. Busquen els terroirs més adequats dins de la finca perquè cadascun d’aquests cafès pugui expressar al màxim el seu potencial aromàtic i gustatiu.
També assessoren productors de cafè de la seva zona i d’altres regions de Panamà. Els Hartmann són, en definitiva, autèntics dissenyadors de cafè.
22,50 € – 90 €
Enviament gratuït a partir de 40 € de compra